Catalunya viu, com en d’altres etapes de la seva història, un moment crucial. En aquest context, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Joan B. Casas i els col·legiats de mèrit del Col·legi d’Economistes de Catalunya Salvador Alemany, Carles A. Gasòliba, Joan Hortalà, Guillem López Casasnovas, Andreu Mas-Colell i Antoni Serra Ramoneda, a títol personal, creuen oportú manifestar la següent opinió.
És notori que els fets polítics viscuts han pogut erosionar les perspectives de la nostra economia en la incipient sortida de la crisi. Aquesta constatació no hauria de fer-nos oblidar que Catalunya manté els trets fonamentals que han fet forta la seva economia. Una estructura robusta que es concreta en indicadors positius en tot un ventall d’àmbits (inversions, producció, exportacions,…). El resultat d’aquesta evolució no desapareix fàcilment i ens ha de permetre superar qualsevol conjuntura que sigui puntualment adversa, de manera que l’anàlisi circumstancial d’un moment determinat s’ha de contextualitzar tenint present les bases estructurals que han caracteritzat el dinamisme socioeconòmic de Catalunya al llarg de temps, de fort component industrial, exportador, infraestructural i de PIME, el qual es veu corroborat per una elevada confiança dipositada pels inversors internacionals. I tot això sense perdre de vista la sempre necessària perspectiva temporal de llarg termini i la disponibilitat d’una elevada capacitat de resistència i d’adaptació del teixit social i empresarial suficientment demostrada per Catalunya.