- L’empresarial AFB negocia el Conveni Col·lectiu de Farmàcies de Barcelona des de fa més de 30 anys
- L’AFB ha demostrat durant tots aquests anys un elevat respecte institucional i actitud constructiva en les diferents negociacions del conveni
- Durant vuit mesos, el sindicat AFASCAT ha obstaculitzat, i ho continua fent, tant l’inici de les negociacions del nou conveni com el seu progrés
- No és cert que els farmacèutics de Barcelona cobrin menys que els de la resta de l’Estat com el sindicat AFASCAT ha afirmat públicament
L’Associació de Farmàcies de Barcelona (AFB), pertanyent a la Federació d’Associacions de Farmàcies de Catalunya (FEFAC), emet aquest comunicat per informar sobre diversos aspectes relacionats amb la negociació actual del Conveni Col·lectiu de Farmàcies de Barcelona (CCFB).
L’AFB és l’única associació empresarial legalitzada que, des de fa més de 30 anys, integra el 100% de les oficines de farmàcia de Barcelona, amb una representació total i plena en la taula de negociació del CCFB que regula les condicions laborals dels empleats del sector.
En la negociació actual també hi prenen part en representació de les persones treballadores del sector, els sindicats UGT i CCOO, així com les associacions professionals AFASCAT (Associació Professional i Sindical de Farmacèutics Adjunts i Substituts de Catalunya) i ASATEF (Asociación Sindical de Auxiliares, Técnicos y Empleados de Farmacia de Barcelona).
De l’actual negociació destaquem a continuació els fets més importants duts a terme durant aquest any 2023 perquè volem posar de relleu la tasca feta i compromís de cada part.
El 8 de març de 2023 es va celebrar una reunió preliminar de negociació, on les organitzacions sindicals havien de presentar les seves acreditacions oficials de representativitat en el sector per a la constitució legal de la Taula-Comissió Negociadora del CCFB.
A la reunió, sense presentar cap certificació oficial de representativitat sindical, AFASCAT va exigir que se li reconegués la condició de sindicat majoritari. Les altres parts sindicals es van oposar a aquesta demanda, donat que aquesta condició s’ha de demostrar amb certificats de representativitat emesos pel Departament de Treball de la Generalitat, documents que AFASCAT afirmava tenir, però que no va presentar en aquella reunió.
Observant les serioses discrepàncies entre els sindicats pel que fa als percentatges de representativitat, les mateixes organitzacions sindicals van demanar a l’AFB que s’absentés de la reunió per debatre entre elles la qüestió de la seva representativitat. La reunió va concloure amb el consens de totes les parts presents que, una vegada que la part sindical hagués resolt les
seves discrepàncies sobre la seva representativitat, es posarien en contacte amb l’AFB per acordar una nova data per constituir la Taula-Comissió Negociadora.
A finals d’abril, l’AFB va enviar una comunicació expressant la seva preocupació pel silenci sindical sobre la qüestió de les representativitats i la demora en la constitució de la Taula- Comissió Negociadora, així com el retard en l’inici efectiu de la negociació del conveni.
El 9 de maig, l’AFB va estar informada per la part sindical (ASATEF) que, per qüestions organitzatives d’una persona essencial en el seu equip de negociació, esperaven poder proposar una nova data de reunió després del 12 de maig.
A mitjan juny, l’AFB va comunicar novament a la part sindical la seva preocupació per la demora en el procés, reiterant al mateix temps la seva disponibilitat per iniciar-lo tan aviat com sigui possible, proposant que es podria començar al mes de juny.
El 31 de juliol, l’AFB va rebre la notificació que el 27 de juliol, les organitzacions sindicals en el sector van acordar els seus respectius quòrums de representació. En aquesta comunicació, es van proposar les dates del 18 o 25 de setembre com a opcions per reunir-se amb l’AFB i constituir la Taula-Comissió Negociadora. L’AFB va respondre, acceptant reunir-se el 18 de setembre.
El 18 de setembre va tenir lloc la primera reunió entre la patronal i els sindicats, formalitzant la constitució de la Taula-Comissió Negociadora. En aquesta trobada, els sindicats van exigir la necessitat d’acordar una actualització exclusivament salarial pel 2023, argumentant retards en les negociacions i congelació salarial. L’AFB va mostrar comprensió i disposició per abordar immediatament aquesta qüestió, sol·licitant detalls i condicions del pacte salarial. A més, l’AFB va comunicar que era imprescindible la presentació de plataformes de matèries/propostes per part dels sindicats, abans que es produeixi la pròxima reunió, planificada pel 6 de novembre, convocada exclusivament per debatre i, si escau, acordar l’actualització salarial 2023 i notificacions de la seva immediata aplicació.
Segons l’acordat, UGT i CCOO van enviar una plataforma conjunta de matèries/propostes a l’AFB el 25 d’octubre. Per la seva banda, l’ASATEF va presentar la seva plataforma de matèries/propostes el mateix 6 de novembre, durant la reunió del CCFB. En contrast, AFASCAT no va presentar res, afirmant que la presentaria més endavant i, el dia d’avui, l’AFB encara no ha rebut ni coneix la plataforma de matèries/propostes d’AFASCAT.
Davant d’aquesta situació, l’AFB va reiterar la necessitat de conèixer les plataformes completes de les organitzacions sindicals per avançar adequadament en la negociació del conveni.
A pesar de la sorpresa per la decisió i incompliment d’AFASCAT, l’AFB, complint amb l’acordat el 18 de setembre, va fer una oferta clara d’actualització salarial per al 2023 (increment del 4% sobre la Base Salarial de la Taula a 31 de desembre de 2022, en conformitat amb l’Acord Nacional de Convenis).
L’AFB refuta les afirmacions/comunicats d’AFASCAT
AFASCAT afirma públicament, especialment a les xarxes socials, que els farmacèutics de Barcelona reben salaris més baixos que els de la resta de l’Estat. Respecte a aquesta afirmació, l’AFB declara, amb dades de la negociació del CCFB 2020-2022, que no és cert que els farmacèutics de la província de Barcelona tinguin, en càlcul anual, salaris mitjans més baixos o inferiors que els farmacèutics afectats pel Conveni Estatal d’Oficines de Farmàcia.
En primer lloc, cal fer un aclariment per entendre la situació. El Conveni Col·lectiu de Farmàcies de Barcelona agrupa, entre altres, les persones treballadores de les farmàcies en tres grups: Grup I, farmacèutics i substituts; Grup II, tècnics de farmàcia i parafarmàcia; i Grup III, auxiliars de farmàcia.
Actualment, els membres dels Grups II i III reben salaris nominals i reals, en càlcul anual, més elevats que els dels seus homòlegs sota el Conveni Estatal. Aquesta conclusió es basa en una anàlisi comparativa realitzada per l’AFB de més de 2.000 salaris anònims de persones treballadores afectades pels convenis Estatal i de Barcelona durant els anys 2021 i 2022.
En relació amb els salaris del Grup I, farmacèutics i substituts, l’anàlisi en qüestió també posa de manifest que, tot i que la base salarial nominal dels farmacèutics de Barcelona és inferior a la dels seus homòlegs a la resta de l’Estat, la retribució generalitzada de diversos complements i plusos salarials voluntaris a les farmàcies de Barcelona -juntament amb el fet que pràcticament el 94% dels llicenciats farmacèutics col·laboradors són “substituts”, amb la percepció d’un específic “plus salarial” per aquesta condició- es tradueix en un salari global real percebut i cotitzat a la Seguretat Social clarament superior, en un rang d’increment entre el 15% i el 17% de mitjana al salari nominal establert pel Conveni Estatal.
Pel que fa a les afirmacions d’AFASCAT sobre la suposada pèrdua de diferents avantatges al llarg dels diversos convenis, l’AFB vol assenyalar que tots aquests convenis van ser acordats i signats per la part sindical de forma unànime amb els canvis i compensacions consensuades.
Finalment, cal reiterar novament que, el dia d’avui, AFASCAT encara no ha presentat la seva plataforma de matèries/propostes de negociació, fet que determina el retard en l’inici i progrés de les negociacions.
L’AFB destaca la negociació, del Conveni Col·lectiu de Farmàcies de Barcelona, responsable demostrada durant més de 30 anys, així com la lleialtat i el respecte institucional a la taula de negociació i als membres de la mateixa. A més, posa de relleu el principi de bona fe negociadora que totes les organitzacions sindicals implicades i l’AFB han mantingut al llarg dels anys en el sector de l’oficina de farmàcia.